Aficionats a felicitar-nos qualsevol efemèride felicitable, mes rera mes, seguim comptant la teva absència de trenta en trenta, cada dia 27. Puntuals.
I així hem arribat al trenta: un número suportable, proper, gairebé familiar.
El vuit-cents vuitanta-dos costa massa d'empassar i, com que falten poques hores per sumar-hi una nova osca que el deixarà endarrere per sempre, és preferible l'eufemisme.
Avui és l'endemà dels 62 de la mare, la xifra que tu ja no compliràs mai.
A partir d'ara ets més jove que ella, com en el poema del Margarit i el seu pare mort a la guerra.
