dimecres, 4 d’agost del 2010

Petit Príncep

No hi haurà guineus ni xais dibuixats,
per tu.
Ni pintarem l'habitació de blanc,
per tu.
Deixarem de mirar robeta als aparadors,
i els ulls s'humitejaran,
allí on fins avui espurnejaven,
al pas de cotxets i embarassades.
Per tu.
Has decidit no créixer.
O la Natura, que és sàvia,
ho ha decidit per tu, tant se val.

Sé que en pot venir un altre,
sé que llavors la il·lusió es reprendrà.
Però ell no seràs tu, petit príncep:
tu t'has perdut en un planeta ignot,
l'escuraxemeneies ha malmès la rosa
i has enfilat camí directe als dominis del rei
-que no et coneix, que no has conegut.

T'hem estimat massa massa d'hora
amb massa ànsia.
I ara carreguem la maledicció de la mòrula,
joc macabre:
ens has fet comptar onze,
quan tu paraves al set i mig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada