(27 d'agost del 2010)
Puntuals a la cita,
t'hem llegit vora el petit xiprer,
sense oblidar l'espígol olorós
i amb el dolor molt viu, encara,
però la serena distància del ritu massa repetit.
Incapaç de llàgrima, com d'habitud,
he arrencat una pinya
tupida, sense fissures,
i l'he mossegada: buscava gustar
l'amargor de la mort, remoure'm l'entranya
i plorar,
mentre el vent cobria el silenci
i aplacava la calor eixuta de l'Urgell.
No he tingut sort, el sabor no era agre:
l'aspror m'ha estarrufat la llengua
i fins les dents han notat que la collita era verda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi ha moltes maneres de desfogar l'ennyor...
ResponEliminaLes teves llágrimes no són humides perquè les saps transformar en lírica tendra i balsàmica.
Maria