Dos viatges a Nova York, dos viatges (o tres?) a París, un a Venècia, un a Durango, un a Vitòria/Gasteiz, dos a Madrid, i uns quants trajectes Barcelona-Andorra, Barcelona-Palma i Barcelona-Gandia. Reunions d'alt standing, la Memòria d'un any d'infausta memòria, de què només vaig viure el darrer terç. I encara. Però això sí: bona camaraderia, ambient jovial, un bon mestre i dinars setmanals de direcció. I reunions-àpat amb elits literàries.
El pitjor de començar una nova feina és coincidir amb un final d'etapa, quan la il·lusió pels projectes que queden és la tercera copa d'una ampolla de cava oberta uns anys abans.
En quedarà el record, una línia en negreta al currículum, un parèntesi obligat i necessari. Com un colze: curt, ossut, punt d'arribada i de sortida, no-lloc ple de tendons i lligaments entre dos trams.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les "Lianes" han ajudat sempre en travesses difícils. I si aquesta està en negreta ben forjada..., no en dubtis que tard o d’hora ho fan.
ResponEliminaMaria