Afirma Pereira

"Deixi de freqüentar el passat, miri de freqüentar el futur"

Llegeixo Tabucchi i et trobo en paràgrafs subratllats, reelectures històriques, teories sobre la confederació de les ànimes que formen un mateix ésser. I et voldria preguntar què et va semblar el llibre, que no vas catalogar amb les teves habituals estrelles, si et va agradar l'adaptació cinematogràfica que sé que vas veure, si he entès el final igual que tu. És metaliteratura, oi? T'hi sobra o penses, com jo, que és el que complementa amb mestria un argument rodó, una trama que emociona tot i que hi passen poques coses i deixa molts moments per la reflexió sobre la vida, la llibertat, les idees i la mort?

"I els meus records, va demanar Pereira, i el que he viscut? Serien tan sols un record, va respondre el doctor Cardoso, però no envaïrien d'una manera tan present el seu present d'ara. Si continua així es tornarà una mena de fetitxista dels records, qui sap si es posarà a parlar amb el retrat de la seva dona. Pereira es va eixugar els llavis amb el tovalló i digué: ja ho faig, doctor. El doctor Cardoso va somriure. Vaig veure el retrat de la seva dona a l'habitació de la clínica, digué, i vaig pensar: aquest home parla mentalment amb el retrat de la seva dona, encara no ha elaborat el dol, és ben bé això el que vaig pensar, doctor Pereira. En realitat no és que hi parli mentalment, va afegir Pereira, hi parlo en veu alta, li explico totes les meves coses,

i és com si el retrat em respongués.

Són fantasies dictades pel super-ego, va dir el doctor Cardoso."

He de deixar de parlar amb els teus retrats? Rendir-me a la raó del Jo, oblidar la pena de l'Ell i superar el dol?

Amb qui m'hauré transformat quan ja no et parli?

No, Gran Mussol, no em vinguis amb les raons del psicoanalista, que et sento: per ara prefereixo aferrar-me a la fantasia.