Primavera

Surten nens de sota les pedres:

riallers, ullesbatanats, marrans, inquiets.

Nens al parc,

nens als restaurants,

nens a les festes dels amics,

nens en panxes de companyes de feina.

Els avis que empenyen els cotxets són com tu.

Els pares que els netegen la babeta són com jo.

Però ni tu no ets avi -ni ho seràs,

Ni jo no sóc res.

I ara, dies llargs, felicitat als rostres

d'aquells que, inconscientment afortunats,

passegen progènie, flors i sol, inflats,

que no hi ha dinar complet sense postres.

Surto al carrer, camino, tants nens són un avís:

trista primavera, la d'un card entre llirs.