Visc de tu, encara.
Un any i mig més tard, ets en tots els camins
i només de mi depèn seguir-ne de nous.
Però el dilema és vell: sé obrir-los?
Sempre vas confiar-hi, ho sé prou:
el poruc sóc jo.
El rei és mort, visca el rei?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada