dimarts, 27 de setembre del 2011

La pau dels orígens

Dos anys i un mes després de tot, que són 25 mesos, per fer-ho rodó, uns 750 dies, la renovada Sala d'Actes de l'Ateneu plena i els teus fidels allí, una altra vegada, disposats fins i tot a fer una mica de teatre, a aixecar-se des de la platea i intervenir no més de dos minuts, per tal que l'acte d'homenatge i presentació del llibre fos un cor de veus, de timbres ben diferents, però rítmicament ordenades en un conjunt que sonava bé. Que sonava a tu. Ahir eres el fil que unia escriptors i família, l'excursionista i l'home de sobretaula generosa, el patriota i l'editor-esbudellador d'originals, el professor i l'amic fidel, el generador d'idees noves i l'individu capaç d'incloure les idees de totes les sensibilitats en benefici de la causa comuna.

Vint-i-vuit presències. De totes les generacions possibles.

I una vintena d'absències, amb petició de disculpa pública, d'arreu dels Països Catalans que tant vas llaurar, amunt i avall, perquè els solcs fossin perennes.



Vull pensar que t'hauria agradat, l'acte; potser no ha estat el més emotiu dels homenatges, però sí el més singular, diria. I dels més massius, com pertoca a la ciutat que mai no et va fer sentir còmode però sense la qual no hauries pogut viure. Sona a Sabina, ho sé, tu també n'eres conscient. Paradoxes de la vida. Com aquesta que ens estira a seguir organitzant xous com el d'ahir, convençuts que en sortirem plorosos, reobrint la ferida, gairebé burxant-la ben endins, amb dos temes llachians que no tenien altra intenció que aquesta. I vestir l'acte amb pompa, sí, d'acord: però aquesta era la capa superficial.

Em queda aquest dubte, precisament: ho aproves? Sempre vas ser de llàgrima fàcil, no ho oblido, però més enllà que et puguis sentir orgullós del record continu que presideix les nostres vides, veus bé que de tant en tant tinguem aquesta necessitat d'encauar-nos a plorar-te? Dos anys i un mes després?

Suposo que això és el que ens dóna pau, ni que sigui a través d'un suplici públic. O potser justament per aquesta circumstància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada