Pel (Del) meu germà
A recer teu
he perseguit bicicletes i pilotes,
un grapat d'anys,
mentre els teus dongs m'ensenyaven
l'hora, la festa, la mort.
M'has vetllat el son,
has acollit els meus amors:
amb tu a la vora m'he fet home
i m'ets tan familiar
que no et sé veure als llibres
d'Història: "joia del Gòtic",
enuncien.
La proximitat confón les mesures
com en un dia de boira.
El campanar de Cervera, com va dir el teu germà. Per a tots el més important del nostre pare, és que va ser el nostre pare, sigui qui sigui el personatge.
ResponEliminaUn dia trobes que per altres persones va ser una joia del Gòtic, va ser tantes coses, va omplir i omple encara tants cors... i no el saps veure més gran, perquè pare és allò més gran.