Primavera, estiu, etcètera

Una altra autora que hauries perseguit fins als límits del fair play.

Un altre descobriment de la Isabel Obiols i la vella i tossuda factoria de La Magrana. Des d'on siguis deus somriure i aplaudir que un deixeble teu hi hagi anat a parar, oi? Els déus li donin sort i bon olfacte! En aquests sis mesos d'impàs, però, la imaginació em vola i em participa d'un parell de trucades per convidar a la Marta Rojals a dinar o a intercanviar quatre idees, en definitiva a desplegar les teves armes de seducció fins a convèncer l'ebrenca que, per ser encara millor escriptora, li calia passar pel teu adreçador.

Et sento: "Amb unes 50 o 75 pàgines menys, la novel·la hagués estat rodona."

Per afegir tot seguit: "Però, ep! És una gran primera novel·la, eh? Tens talent, t'has de polir, Troia no es va conquerir en un dia."

Inevitablement, la primera escena em remet a tu i el teu comentari entusiasmat sobre l'inici de Volver de l'Almodóvar:

"En efecte, el nínxol té un dit de pols. Els racons acumulen triangles menuts de terra compacta, però ni més ni menys que l'any passat i l'anterior. Trec un clínex de la bossa i el passo amb dos dits pel solc de les lletres que diuen el nom de ma mare, unes lletres de pal que regalimen granets de sorra minúsculs, penso, com de platja.

- A on vas amb mocadorets, dona? Que vols un drap?

L'Àngela de ca l'Alegre s'acosta armada amb un raspall d'escombra, porta un pulveritzador a punt de disparar i li pengen dos draps de cada espatlla.

- Que no t'ha donat re, ta tieta, per llimpiar?

No tinc temps de dir ai, que ja està fent raspallades a la superfície de la làpida, iaxecant un núvol localitzat de pols. Té, veus? i ara hi aplica quatre ruixades disperses d'un líquid rosenc: Això va molt bé, mira, i la creu, ara ho veuràs. Agafa el drap i comença a treure un llustre enèrgic dels paral·lelepípedes de la creu: Mira, mira, com brille, mira: noveta, semble, i les argolles, veus? Flas, flas, ruixa el coll d'una de les anelles, i ara de l'altra, i els treu una lluïssor que m'imagino que ni fa vint-i-sis anys, el matí de maig que s'estrenaven, no havien tingut.

- Carai, Angeleta, què és això, Cillit Bang?

L'activitat ha atret les dones, que fan amfiteatre al voltant de l'escena, carregades de draps, galletes, raspalls i pulveritzadors. Xiqueta, aviat no et coneixerem! Ara em toca somriure i sotmetre'm servilment a la conferència de premsa, mentre apunto una creueta més a la pissarra mental: Aviat no et coneixerem: creueta; Ara feie dies: creueta. No baixes gàrie, no: una altra creueta, doble. A veure quantes en portaré, al vespre."